Ningú no vol ser de poble. Tot i que es triï un poble, direm “Ciutat Pubilla de la Sardana”. Molts pobles amaguen que ho són emprant els més estranys subterfugis. Fins Madrid, que és “Villa”, només deixa la vilatania per els actes folklòrics.
En canvi, potser per esperit de contradicció, a Sant Andreu algú, pocs o molts, segurament no massa, reivindiquen la condició de poble. Per què?.

Segurament el sentiment col·lectiu d’haver perdut la identitat per Decret-Llei, la frustració de veure’s anys i anys negligits per la Gran Ciutat que ha volgut ser i mantenir-se com a Cap i Casal de la nació a costa d’identitats veïnes, crea, impulsa, mantén, multiplica aquest sentiment.

Però, per què poble?. Qualsevol municipi català que tingui més de 20.000 ànimes, o sigui capital de comarca, o ho hagi estat designada per decret o tradició, té el dret d’ésser nomenada, immediatament, ciutat. Aleshores, perquè conformar-nos en ser “de poble”? Potser Gràcia pot ventar-se d’una situació singular com és la de Vila, però Sant Andreu, amb un antic terme municipal que aplega més d’un quart de milió d’habitants, pot anomenar-se Ciutat de Sant Andreu. Molts veïns de barris com el Bon Pastor, com la Trinitat, tot i pertànyer al Districte administratiu de Sant Andreu, no volen formar part d’un poble, son del seu barri i de la Ciutat.


Massa sovint el nucli andreuenc es tanca i, enlloc de ser pal de paller de tot un seguit d’identitats que, històricament l’han configurat, prefereix, mirant-se el melic, restar sol, enlloc de sumar-los per ser més fort, per fer-se més gran. 

Poble o Ciutat?. La pregunta té fàcil resposta. Qualsevol poble de Catalunya que fos preguntat respondria: Ciutat.

Futur o oblit?. No hi ha cap poble de Catalunya que vulgui ancorar-se en l’immobilisme. Tots volen anar més enllà. Sant Andreu, també, vol el futur.